Llengua minoritzada

Una llengua minoritzada és qualsevol llengua que parlada històricament en un territori es troba en una situació d’anormalitat lingüística, però que encara es manté com a llengua de la majoria de la població en totes les franges d’edat. Quan la minorització lingüística té unes causes polítiques podem trobar casos en que en un primer moment la majoria de la població és monolingüe i no hi ha una situació de substitució o bilingüisme. A mesura que s'allarga la situació d’anormalitat, és inevitable que la comunitat esdevingui bilingüe i hi apareguin actituds substitutives. Aquest va ser el cas d'una part dels països de parla catalana just després dels decrets de Nova Planta. En canvi, quan la minorització té unes causes més socials que polítiques trobem, generalment des de bon principi, un sector de la població que sempre ha estat bilingüe i que ha mantingut una posició dominant dins la societat. Aquesta població bilingüe adopta finalment la llengua forastera com a vehicle cultural i acaba imposant-la com a llengua de les relacions formals.

És el cas del luxemburguès i el francès al Gran Ducat de Luxemburg.