Llengua minoritària

Una llengua minoritària és qualsevol llengua que, parlada històricament en un territori, es troba en una situació d’anormalitat lingüística i la comunitat de parlants de la llengua s'ha anat trobant com una minoria fruit d’un procés de substitució lingüística en determinats grups socials.

Aquestes llengües es caracteritzen pel desprestigi social del seu ús i perquè sobreviuen en les zones rurals i en els estrats socials més baixos de les àrees urbanes. El nombre de persones que mantenen la llengua és una minoria del total de la població.

Els parlants mantenen actituds bilingües, tot i no tenir una bona capacitat lingüística en la llengua dominant. Les generacions més joves continuen parlant la llengua pròpia, però generalment plena d’interferències, que són el primer indici que el procés de substitució lingüística continua en els sectors que encara mantenen la llengua.

Cal dir però, que en la situació de les llengües minoritàries europees actuals podem trobar grups de parlants que no encaixen amb aquestes característiques. Solen ésser parlants, molts d’ells “neoparlants” urbans, militants de moviments de recuperació lingüística mancats d’actituds bilingüistes (o més ben dit, diglòssiques) i que utilitzen un model de llengua depurat d’interferències.

Aquest és el cas de llengües com l’asturià i l’aragonès a Espanya o l’occità a França.