Llengua (minoritària) amenaçada

Una llengua minoritària amenaçada, o simplement amenaçada, és qualsevol llengua que mostra símptomes d’estar en procés d’extinció. Els símptomes són de diferents tipus: lingüístics i extralingüístics. Els lingüístics són: la reducció de les possibilitats estilístiques, l’empobriment de l’estructura gramatical pròpia, la interrupció del procés de canvi lingüístic intern, i l’augment de la falta d’elements i solucions lingüístiques. Els símptomes extralingüístics són els canvis de comportament de la comunitat, especialment en la interrupció de la cadena de transmissió generacional (o de pares a fills).

Només trobem parlants amb una bona competència lingüística entre les generacions més velles, a diferència de la resta de la població adulta que manté certa passivitat lingüística. Els infants i els joves són parlants monolingües de la llengua dominant i representen el trencament definitiu de la cadena de transmissió de la llengua.

Com en les llengües minoritàries, també podem trobar entre la població adulta grups de parlants o “neoparlants” militants de moviments de recuperació lingüística que intenten evitar el trencament de la cadena de transmissió generacional.

Les esperances de moltes d’aquestes llengües rauen, la majoria de les vegades, en aquests col·lectius de parlants.

Casos de llengües amenaçades són el francoprovençal a França i Suïssa, o les minories albaneses del sud de la Península Itàlica i Sicília. Un cas de llengua amenaçada que han sobreviscut gràcies als “neoparlants” és el del manès a l’illa de Man (entre Irlanda i Anglaterra).