Denominacions de la llengua: Sard (Sardu)

Grup: Meridional

Afiliació lingüística: És la que ha conservat més les arrels llatines. Té una estreta relació amb el català.

Regió: Sud-oest d'Europa. Illa de la zona oest del Mediterrani.

Territori d'us de la llengua: Tota l'Illa de Sardenya a excepció de: la ciutat de l'Alguer (on es parla català) i de la zona nord on es parla cors. També s'utilitza a les illes menors del voltant excepte Sant Pere i Sant Antíoc (on es parla un dialecte lígur tabarquí)

Oficialitat: La llengua sarda està reconeguda com a segona llengua a Sardenya juntament amb l'italià

Població/Nombre de parlants: Es una llengua coneguda per uns dos milions de persones, tot i que l'usen habitualment menys de la meitat.

Situació segons la UNESCO: Amenaçada

Dialectes: El sard pròpiament està constituït per dos grups principals:

- Sard logudorès (nord i part del centre de Sardenya), que comprèn al seu torn dels dialectes del logudorès comú i del sard nuorès. Constitueix la forma més arcaica i la de de major prestigi i vivacitat cultural.

- Sard campidanès (regió històric-geogràfica del Campidano, a la part centre-meridional de Sardenya). Presenta forts catalanismes i toscanismes, i constitueix la varietat majorment parlada en la illa.

També hi ha gent que considera com a dialectes sards els de la zona nord de l'illa, tot i que tenen una estructura gramatical més similar al cors i amb forts influxos ligurs i toscans. Hi ha els següents sub-dialectes de transició entre les dues llengües (sarda i corsa):

- El galurès, parlat en la part nord-est de l'illa, emparentat en l'estructura gramatical i en la pronunciació, a causa dels notables influxos migratoris a la regió, amb els dialectes meridionals de Còrsega.

- El sassarès, parlat a Sàsser, a Porto Torres i en zones circumdants, que posseeix característiques intermèdies entre el galurès i el logudorès, derivats també de la forta influència exercida pels dominadors pisans, genovesos i catalans.

Plurilingüisme: Plurilingüisme amb l'italià a tota l'illa, i també amb el català a l'Alguer i amb el cors al nord de l'illa.

Educació: Totalment en italià excepte de classes particulars en certes escoles privades, i a algunes de públiques.

Breu història de la llengua: La llengua sarda, ha evolucionat de forma particular, al estar enclavada a una illa aïllada del continent. Durant la dominació romana, fou usada com a lloc d'empresonament per a criminals reincidents. Més endavant, formà part de l'imperi Bizantí, i posteriorment caigué a mans musulmanes, on fou conquerida per la Corona d'Aragó, raó per la qual avui en dia encara hi ha un enclavament portuari a l'illa (l'Alguer) on es parla català. El domini català va durar quasi bé quatre segles (del XIV al XVIII). Els conqueridors de Sardenya foren aragonesos i catalans, que portaren la seva llengua a l'illa. Fins el segle XVIII on s'instaurà el Decret de Nova Planta, la llengua catalana fou la oficial en els tribunals i a les escoles. Molts autors sards escrigueren en aquesta llengua. És natural doncs, que aquesta llengua deixés una empremta més gran a Sardenya que no qualsevol altre d'Itàlia.

Abans de la dominació romana, a l'illa es parava una llengua o llengües denominades actualment “paleosard”, testimoni del qual hi ha un nombrós grup de paraules amb elements amb comú amb el basc i altres llengües ibèriques preromanes, tot i que ni ha algunes altres més relacionades amb llengües berbers.

Els primers texts daten del segle XI, tot i la marcada falta d'obres literàries amb suficient categoria, la marcada diferenciació dialectal i la subordinació de les variants sardes a les diferents invasions estrangeres expliquen el fet que mai hi hagi hagut una llengua estàndard. No obstant, Sardenya és el lloc que ofereix una collita més abundant de texts antics en llengua vulgar de tot Itàlia. Potser es perquè a la illa hi va haver poc coneixement del llatí, i molt menys del grec, i això portà que la majoria de documents oficials per ser entesos, s'haguessin de redactar en sard.

Tot i aquesta abundància i antiguitat dels texts, la majoria tenen un alt valor lingüístic i històric-jurídic, però quasi ningun de literari.

Actualment: Actualment la llengua sarda, tot i estar reconeguda, i ser ensenyada en un gran nombre de les escoles de l'illa, ha perdut molta rellevància amb els parlants de l'illa, i el seu nombre de parlants nadius ha baixat en picat. Només cal veure l'exemple de que fins i tot certs col·lectius independentistes de l'illa, ja ni utilitzen la llengua sarda per comunicar-se entre ells o a les manifestacions, utilitzant com a llengua bàsica, la italiana.