Denominacions de la llengua: Romanx, retoromànic, rètic o grisó

Grup: Retoromàniques

Afiliació lingüística: Té una estreta relació amb les altres llengües retoromàniques (friülès i el ladí)

Regió: Centre d'Europa. Sud-est dels Alps.

Territori d'us de la llengua: Sud-est de Suïssa.

Oficialitat: El romanx és un dels quatre idiomes oficials de Suïssa.

Població/Nombre de parlants: Es parlada per l'1% de la població de Suïssa.

Situació segons la UNESCO: Amenaçada

Dialectes: Els cinc dialectes retoromànics més parlats són Sobreselvà, Subselvà, Surmirà, Puter i Wallader. Puter i Vallader, a vegades, es consideren una sola llengua: Ladí. El ladí, per la seva banda, a vegades s'associa amb la llengua de les muntanyes dolomites italianes també coneguda com Ladí. Existeixen opinions molt diverses sobre el grau de relació que hi ha entre elles, però la teoria més acceptada és que hagin evolucionat de forma independent. Actualment però, es té al ladí com un dialecte del friülès. Dins del ladi hi ha dues regions i tres províncies administratives italianes on s'utilitza la llengua, però mai ha existit un nucli suficientment fort com per produir un dialecte més fort i comú.

Plurilingüisme: La majoria dels parlants de romanx coneixen també l'alemany, l'italià o les dues llengües.

Educació: Actualment es fa una educació bilingüe en gairebé tot el territori de parla del romanx, amb l'alemany, tot i que t'està tendint a cada cop fer més classes en romanx i no tant en alemany. Estan en pler procés de normalització lingüística en el tema de l'educació.

Regulada per: L'acadèmia lingüística “Lia Rumantschta”.

Breu història de la llengua: Quan els romans conquistaren la regió dels Alps, a l'any 15 d.C., denominaren a la zona Província Raètia, nom derivat de la tribu ilíria (o etrusca) que suposadament habitava a la zona. La romanització va ser total, per això que una varietat del llatí parlat es convertí en la llengua local. Al segle V d.C. La tribu germana dels “alemanni” va conquerir la zona “austríaca” de la llengua romana i molt aviat es germanitzà quasi completament. La resta de Raètia va resistir als alemanni durant dècades, però finalment va ser sotmesa per els ostrogots. Al segle VI els francs conquistaren la zona, i fou llavors quan començà el procés de germanització que va portar a la divisió geogràfica dels futurs grups de població de parla romanx.

Els primers texts escrits en romanx daten dels segles XI i XII.

El reconeixement del romanx al 1938 com a quarta “llengua nacional” a Suïssa, va fer que la llengua complís tots els requisits per rebre subvencions federals per a temes culturals i altres activitats de tipus educatiu. A la zona de Graubünden, el romanx (juntament amb l'alemany i l'italià) ja era una llengua oficial, i podia utilitzar-se als tribunals i a les autoritats cantonals (tot i que a la pràctica la llengua principalment utilitzada era l'alemany).

El romanx es va estandarditzar en 1982. Heinrich Schmid va tractar d'evitar ortografies d'estranya aparença per a facilitar la seua acceptació. La llengua estandaritzada (anomenada “Rumantsh Grischun”), no ha sigut gaire acceptada i els parlants dels diferents dialectes tendeixen a dirigir-se entre ells en alemany.

El 10 de març de 1996 es va donar un pas endavant a nivell nacional quan, per referèndum. Es va aprovar un canvi constitucional per el que es concedia al romanx estatus de “llengua oficial per a les relacions entre la Confederació i els ciutadans de parla romanx”.

Actualment: El número de parlants de la llengua s'ha mantingut més o menys igual durant tot el segle XIX (uns 40.000 parlants), però degut al cada cop major número de parlants d'alemany i italià, la proporció de parlants del romanx a la zona natal ha decrescut d'un 40% a un 22%. També s'ha de mencionar la constant emigració a altres parts de Suïssa ja que a la totalitat del país, el número real de parlants del romanx va créixer de 46.430 al 1980 fins a 56.620 al 1991.