Situació segons la UNESCO: Amenaçat

Territori de l'us del dialecte: La comunitat autònoma de Galícia (Espanya) i el nord de Portugal.

Oficialitat: Cooficialitat a l'estat Espanyol amb el castellà.

Població/Nombre de parlants: Entre tres i quatre milions de parlants.

Subdialectes: Hi ha tres subdialectes principals que van de nord a sud:  La classificació acceptada per als subdialectes del gallec fou elaborada per Fernandez Rei, que de nord a sud divideix el gallec en tres àrees importants: la costanera, la central, i la oriental. Existeix un continuu dialectal entre els subdialectes gallecs i els portuguesos, extensió que es porta des del sud de les províncies de Pontevedra i Orense fins al diu Duero.

Conflicte: El gallec és una “llengua” romànica per a alguns emparentada amb el portuguès i per a altres encara avui el consideren com una variant dialectal del portuguès, formant una llengua comuna altres formes portugueses que existeixen al món, com a Brasil, a Moçambic o a Angola. Al haver-hi aquest accentuat trencament lingüístic de força gent (impulsat per l'espanyolisme per separar encara més Galícia de Portugal, i que això no portés una “independència” de Galícia) hi ha una divisió força amplia de la societat.

Plurilingüisme: Els parlants gallecs de l'Estat Espanyol, comparteixen la llengua amb el castellà.

Educació: A l'Estat Espanyol és bilingüe amb el castellà. Meitat i meitat de classes s'imparteixen amb les dues llengües.

Regulat per: El dialecte gallec compta amb una acadèmia pròpia anomenada “Real Academia Galega”.

Breu història del dialecte: El gallec i el portuguès provenen de la mateixa variant del llatí, el galaico-portuguès, desenvolupada a la província romana de “Gallaecia” (que abastaria el territori actual de Galícia, el nord de Portugal, i territoris fronterers per l'Est a Astúries, Lleó i Zamora, on també encara es parla).

Al segle XIII es considera ja formada la llengua, com a resultat d'assimilació del llatí vulgar parlat pels conqueridors romans al segle II. Malgrat que l'estàndard oficial considera el gallec una llengua diferenciada, a hores d'ara existeix una corrent lusista que defensa la homogeneïtat del sistema lingüístic galaico-portuguès, i advoca per un acostament gramàtic i ortogràfic dels dos estàndards d'una mateixa llengua, o cap la plena adopció de la forma culta del portuguès continental.

En el seu moment fou llengua culta fora de Galícia i Portugal, escriviren en gallec, per exemple, el rei Alfons X el Savi, amb les seues "Cantigas de Santa María". El galaico-portuguès tingué quasi 700 anys d'existència oficial i plena, però les derrotes que patí la noblesa gallega en prendre partit per bàndols perdedors a les guerres de poder i a finals del segle XIV i principis del segle XV s'inicien els denominats “Segles Foscs”. Durant aquest llarg temps, coincidint amb la introducció d'una noblesa i dominació castellanes a Galícia, s'enceta una opressió i una desaparició pública, oficial, literària, i religiosa del gallec fins el segle XIX. El portuguès, per la seva banda, guanyà durant aquest període d'una protecció i desenvolupament lliure ja que Portugal fou l'únic territori hispànic que va estar pràcticament lliure del domini castellà.

Actualment: A l'actualitat el dialecte gallec és parlat per més de tres milions de persones, com a llengua “minoritzada” amb major comprensió i major percentatge d'ús a Espanya. També és parlada per una part important de la comunitat gallega a l'exterior, escampada per tot arreu del món. Des del punt de vista lussista, a Galícia es parla una llengua que té 200 milions de parlants al món, coneguda com a portuguès.

L'última dècada del segle XX es descobrir una variant del gallec-portuguès a la província espanyola de Càceres, en els anomenats “Tres Lugaris”: Valverde do Fresno, As Ellas, e San Martín de Trebello. És una variant del gallec antic portat per colons els segles XII i XIII.