FRIÜLÈS

• Denominacions de la llengua: Fruilà o friülès, Ladi Oriental

• Grup: Occidental / Retro-romànic

• Afiliació lingüística: Te influències de l'alemany, l'italià, el venecià i l'eslovè.

• Regió: Centre d'Europa. Zona sud-est dels Alps (nord mar Adriàtic).

• Territori d'us de la llengua: Es parla als Alps italians, a la zona sud-est.

• Oficialitat: Cooficialitat amb l'italià a la zona del Friuli.

• Població/Nombre de parlants: Té uns 700.000 a la regió natal, però fora de la regió, també es parlada amb comunitats a altres països com Romania, Austràlia, Amèrica del nord i Sud-Àfrica, que fan un total aproximat de 300.000 persones.

• Situació segons la UNESCO: Amenaçada

• Dialectes: El friülès es una llengua força unitària. Al segle XX va tenir una revifalla de la llengua que encara dura avui dia. Tot i així, hi ha un dialecte força distant anomenat Ladi, que s'està arribant a considerar com una llengua diferent al friülès.

  

  
  

• Plurilingüisme: La majoria dels parlants de la llengua, coneixen també l'italià, però el friülà no es limita només a l'us familiar o l'us entre amics, si no, que també s'utilitza en altres àmbits, tal i com indica un estudi de l'ISTAT.

• Educació: A certes escoles i certes poblacions s'imparteixen classes en friülà i també de friülà, però no són totes, i bàsicament són escoles privades.

• Regulada per: Observatori Regional de Llengua i Cultura Friüleses.

• Breu història de la llengua: El friülès està més aprop de l'italià que les altres llengües retroromàniques, ja que el Friuli és una regió associada històricament amb Venècia. La llengua ha tingut una literatura creixent des del segle XVI, i al llarg de tota la història, la comunicació entre tots els dialectes (exceptuant el ladi) ha sigut bona.

  Els primers testimonis escrits del friülès, que els trobem al segle XIV, son exercicis de traducció del llatí que procedeixen de l'escola notarial de Cividale. També de la mateixa ciutat que l'escola, tot i que a finals del segle XIV, procedeixen els primers texts poètics, balades emmarcades en la tradició de la lírica cortesana provençal. Segurament, la més antiga sigui la lírica “Piruç myó doç inculurit”, escrita al darrere d'una acta notarial, que data del 14 d'abril del 1380, probablement escrita per la mateixa persona.

  L'us literari de la llengua comença més fort quan Udine es converteix en el principal focus cultural i promogué la seva llengua autòctona per convertir-la en un model de llengua literària.

  Es creà també amb els anys, una comunitat de parlants friülans que viu a Romania, a la regió del Danubi, i viuen allà des del segle XIX. Com que la relació amb les altres variants retroromàniques és dèbil, molts lingüistes neguen aquesta connexió i ho situen entre els dialectes del vèneto.

• Actualment: Actualment el friülès és una llengua oficialment reconeguda a Itàlia degut a la llei 482/1999 que protegeix les llengües minoritàries del país. L'ensenyament del friülà està sent introduït a les escoles primàries de la regió autònoma de Friül-Venècia Júlia. La llengua disposa d'un diari en línia, de grups musicals que la utilitzen i algunes companyies teatrals. Un 40% de la senyalització de la Província d'Udine disposa de les senyals de circulació en italià i friülès.

  Hi ha també una traducció oficial de la Bíblia. El 2005, una marca famosa de cervesa utilitzava el friülès per a un dels seus anuncis.

  La normativització ortogràfica de la llengua es relativament recent. L'ortografia unitària ha estat reconeguda oficialment per la presidència de la regió autònoma de Friül el 1996, i ha estat obra del lingüista català Xavier Lemura.