|
|
|
|
Denominacions de la llengua: Francoprovençal, arpità.
Grup: Occidental / Gal·lo-romànic
Afiliació lingüística: Relacionada estretament amb l'occità i el francès.
Regió: Centre-Oest d'Europa.
Territori d'us de la llengua: Es parla a l'antiga zona del regne de Savoia, als actuals estats de França, Suïssa i Itàlia.
Oficialitat: Només compta amb el “rang” de llengua regional francesa a l'estat Francès.
Població/Nombre de parlants: Té uns 60.000 parlants, la majoria d'avançada edat.
Situació segons la UNESCO: Amenaçada
Dialectes: El francoprovençal és una llengua constituïda per els dialectes de transició entre el francès i l'occità, prou diferenciats de les dues llengües, com per arribar a formar la llengua francoprovençal. El nombre de parlants es tant reduït, i estan tan incomunicats entre ells, que es podria dir, que hi ha un dialecte per cada població, tot i que es podria fer una classificació segons el mapa següent, tot i que només hi ha la zona de l'estat Francès.
Amb el temps, els dialectes francoprovençals que es parlàvem a França, han anat desapareixent, però a Suïssa i a Itàlia han sobreviscut. Actualment es parla a les regions de Savoia i a l'oest de Suïssa (Vaud, Nechatel, Valais) així com a la vall d'Aosta. Els límits del Francoprovençal son força incerts, sobretot a la zona nord, a la part occidental del Franc Comptat, de Poligny a Vesoul, els dialectes són predominantment borgonyesos (francesos).
El límit entre provençal (occità) i francoprovençal és encara més difícil d'establir, per molt que, gràcies a l'estudi de Mons P. Gardette, estem millor informats sobre la condició dels dialectes entre Auvernia (occità) i Forez (francoprovençal).
A la “Suïssa romanda”, que és sense dubte el territori més ample i continuu on s'hi parlen dialectes francoprovençals, el francoprovençal toca al orient amb dialectes alemanys, cosa que també influeix a aquella zona. També aquí, la frontera és més aviat capritxosa i no ha deixat de patir canvis en les ultimes dècades. És oportú observar que a la part alemanya de Suïssa, els dialectes alemànics tenen una grandíssima vitalitat, fins i tot entre les persones cultes, mentre que a la Suïssa romanda, sobretot a les ciutats, l'us dels dialectes francoprovençals va cap a una contínua disminució.
Plurilingüisme: El francoprovençal no és oficial a cap dels territoris on es parla, només a Suïssa disposa d'uns petits reconeixements, cosa que fa, que la llengua s'estigui perdent en favor del francès, i l'italià.
Educació: No es dona cap tipus d'educació de la llengua francoprovençal.
Regulada per: No hi ha cap organisme regulador de la llengua reconegut.
Breu història de la llengua: El 1873, el lingüista Ascoli va definir el francoprovençal en aquestes paraules:
“Anomeno francoprovençal un tipus de llengua que reuneix, juntament amb característiques que són seves pròpies, algunes característiques de que té en comú amb el francès, i d'altres amb el Provençal (occità), i que certifica la seva pròpia història independent una mica diferent a aquells pels quals es distingeixen entre les llengües romàniques principals”.
Tot i que no existeix un model estàndard de la llengua, aquesta compta amb una llarga i escassa tradició escrita. S'han catalogat francoprovençals un fragment de 105 versos d'un poema sobre Alexandre Magne de principis del segle XII, i un poema èpic de mitjans del segle XII de 10.002 versos titulat “Girart de Roussillon”. Tot i això, no existeixen proves contundents per a aquesta catalogació. En canvi, la “Llista dels vassalls del compte Forez”, un text de mitjans del segle XII sense valor literari, té un valor marcadament francoprovençal i el mateix passa amb una acta jurídica del 1265, i nombrosos documents jurídics de l'època.Ja a partir del segle XIII la llengua disposa de la traducció (al dialecte de Grenoble) del llatí nombroses obres de codi legal, i algunes obres èpiques.
Al segle XVI es pot considerar com el del naixement d'una literatura francoprovençal conscientment dialectal, així com l'aparició dels primers texts impresos.
A partir d'aquestes dates, l'activitat literària a França i Suïssa ha sigut, tot i que amb alguna intermitència, constant, amb aportacions de diversos gèneres: obres satíriques, poesia, teatre, periodisme...
Actualment: Actualment aquesta llengua, o aquest conjunt de dialectes ha perdut moltíssim, i està considerada en greu risc de desaparició. És una llengua completament desvaloritzada, i ha fet que caigui en el complet desús de la majoria de població.
