CORS

• Denominacions de la llengua: Cors

• Grup: Meridional

• Afiliació lingüística: Estretament relacionada amb el toscà/italià, ja que prové d'aquesta llengua.

• Regió: Illa del sud-oest d'Europa.

• Territori d'us de la llengua: Illa de Còrsega menys a les ciutats de Bonifaci i Calvi on es parla un dialecte liguri d'origen genovès, petites illes de la vora i nord de Sardenya.

• Oficialitat: Només disposa de reconeixement com a llengua de regió francesa, però no d'oficialitat.

• Població/Nombre de parlants: El cens de parlants habituals o coneixedors de la llengua està entre les 120.000 i les 140.000 persones.

• Situació segons la UNESCO: Amenaçada

• Dialectes: Els dialectes del cors estan estretament lligats amb els dialectes toscans del centre i el surt d'Itàlia, i es divideixen en dues seccions separades per la cadena muntanyosa que a travessa l'illa de nord-oest a sud-est. El dialecte nord-est s'anomena “cistomontano” i el dialecte del sud-oest “ultramontano”.

• Plurilingüisme: L'estat Francès, només reconeix com a oficial la llengua francesa, cosa que comporta, que el cors sigui relegat a un àmbit només familiar. No existeixen parlants monolingües de cors, ja que tots comparteixen el francès, o els que son de Sardenya (que tampoc gaudeixen d'oficialitat de la llengua) amb l'italià i el sard.

• Educació: En francès, tot i que hi ha escoles on es du a terme educació de cors en la varietat lingüística pròpia.

• Regulada per: No està regulada per cap organització reconeguda.

• Breu història de la llengua:

  El 1297, el Papa Bonifaci VIII concedí Còrsega a Jaume II de Catalunya-Aragó, cosa que feu que s'imposés el català a les corts de l'illa. L'any 1353, Pere el Cerimoniós garantí una autonomia legislativa al regne de Sardenya i Còrsega amb la delegació dels poders reials a un virrei. El 23 de juliol de 1409, el rei Martí I de Catalunya-Aragó nomenà regent de Còrsega el jurista català Hug Bonapart, cosa que convertí a Còrsega amb un estat semi-independent, amb molt contacte toscà, cosa que portà la llengua italiana a l'illa. El 1448, el Papa Nicolau V va cedir els drets sobre Còrsega als genovesos. L'illa passà de genovesos a francesos diversos cops fins que Napoleó l'annexionà a França el 1766.

  L'estatus de llengua com a tal del cors, és relativament recent (reivindicació que data dels anys vuitanta del segle XX) i no va entrar en la definició general admesa de llengua romànica a causa de la seva gran semblança amb el toscà i altres de les seves variants. Anomenar-lo com a llengua, és considerat impropi per la majoria de lingüistes especialitzats en llengües romàniques (mentre que es reconeix unànimement, per exemple, per a la llengua sarda). Fins a principis del segle XIX, el cors i l'italià estaven considerats com dues formes d'una mateixa llengua, pensant-se que el cors era la forma parlada i l'italià, l'escrita. A partir del Segon Imperi francès, el cors s'independitza de l'italià, que deixa de ser la llengua oficial de la illa, i tendeix a ser considerat com una llengua autònoma, especialment a través del lent desenvolupament d'una literatura en expressió corsa. El moviment cultural cors no ha buscat realment imposar-se com llengua unificada en tota la illa. Els lingüistes corsos parlen d'una llengua polinòmica. El seu ensenyament es fonamenta, primer de tot, en cadascuna de les varietats locals i, després d'això, en el coneixement passiu de la totalitat dels parlants de la illa. No obstant això, després d'alguns anys, els intel·lectuals, els lingüistes i els professionals creuen necessari un “cors elaborat” relativament unificat. El moviment nacionalista actual li ha donat al cors un estatus de llengua ensenyada de manera facultativa, des de l'educació primària.

• Actualment: És una llengua de França, reconeguda com a tal i recollida en la llista oficial publicada pel ministeri de Cultura del govern francès. Amb el mateix títol que les altres llengües regionals franceses, la llengua corsa està actualment en perill d'extinció, segons la classificació establerta per la UNESCO.