|
|
|
|
ASTURIÀ
Denominacions de la llengua: Asturià, bable, astur-lleonès o mirandès.
Grup: ibero-romànic
Afiliació lingüística: Relacionada amb el castellà.
Regió: Nord-oest de la península Ibèrica.
Territori d'us de la llengua: Península ibèrica, Principat d'Astúries menys la zona més occidental on es parla gallec, la part occidental de Cantàbria, el nord-oest de Castella Lleó i el poble de Miranda de Portugal.
Oficialitat: Cooficialitat a Miranda de Douro (Portugal). Estatus especial de reconeixement al Principat d'Astúries.
Població/Nombre de parlants: La llengua té uns 100.000 parlants natius, més uns 450.000 que l'utilitzen com a segona llengua, sent capaços de parlar-la i entendre-la.
Situació segons la UNESCO: Amenaçada
Dialectes: Asturià occidental (dins del qual hi ha el mirandès), asturià central (bable) i asturià oriental. La intel·ligibilitat entre els tres dialectes és adequada, però l'asturià occidental podria necessitar una adaptació ortogràfica. L'asturià central es considerat com un model i compta amb un major nombre de parlant.
Una de les variants de la llengua asturiana és la parlada a la zona nordoccidental de Lleó, concretament a la vall de Laciana on encara es parlada per els habitants de la zona de manera habitual. A aquest dialecte se'l coneix com "pachuezu" o "nuesa l·lingua"
Plurilingüisme: L'asturià té un 80% d'intel·ligibilitat amb el castellà, cosa que fa que es provoqui un trencament a la capacitat comunicativa de l'asturià. Els asturians utilitzen el castellà en ocasions formals i amb forans.
Educació: El Principat d'Astúries ha de garantir l'ensenyança de l'asturià en tots els nivells i graus, respectant la voluntat del seu aprenentatge. L'asturià es inpartit dins de l'horari escolat, i es considera com a matèria integrant del currículum. O sigui, és voluntari per als alumnes estudiar llengua asturiana, però és obligatori oferir-la als centres. Tota la resta d'educació es fa en castellà.
Regulada per: La “Acadèmia de la Llingua Asturiana” fou fundada al 1981 amb la intenció de recuperar l'antiga institució que ja funcionava al segle XVIII.
Breu història de la llengua: L'asturià, com la majoria de les llengües romàniques en temps de la reconquesta de la península ibèrica, fou expandida cap al sud, arribant fins al nord de l'actual Extremadura. Quan la llengua castellana s'imposà per gairebé tot el centre peninsular, la llengua asturiana perdé força a causa de tenir un nombre inferior de parlants, i fou reclosa als actuals punts lingüístics de la llengua.
Al no tenir normativa lingüística estandarditzada, i degut a les seves grans semblances amb el castellà, hom pot pensar que es tracta d'un dialecte d'aquesta llengua, cosa incorrecta.
Actualment: No es disposa de gaire informació d'aquesta llengua degut a la seva precària situació.
