GRUP ROMÀNIC

Les llengües romàniques són totes aquelles llengües que provenen de l'evolució del llatí vulgar, estès per bona part del que fou l'Imperi Romà, i que s'engloba actualment com una família lingüística dins de la branca itàlica de les llengües de la família indoeuropea.

Gairebé totes les llengües romàniques són germanes i sovint formen un continu dialectal que en fa difícil una diferenciació precisa. Així, no existeix un consens sobre quines són les llengües romàniques (i què en són els dialectes), sent sovint més un debat polític que no pas estrictament lingüístic. La seva classificació en subfamílies no te tampoc consens. Així i tot, una possible llista de les llengües i les seves relacions és:

(Només amb les llengües romàniques localitzades a Europa)

• grup oriental

  • romanès 

• grup occidental

  • italià

  • grup ibero-romànic

    • occidental

      • galaico-portuguès 

        • portuguès/gallec

    • castellà

      • astur-lleonès 

        • asturià/mirandès

      • castellà

    • oriental

      • català 

    • occità

      • occità

      • francoprovençal

  • grup pirenaic

    • aragonès 

  • grup gal·lo-romànic

    • francès

      • francès 

      • francoprovençal 

  • grup reto-romànic

    • friülès 

    • ladí 

    • romanx 

• grup meridional

  • sard 

  • cors

Hi ha dialectes pels quals a vegades es reclamen l'estatus de llengua a part. Dins d'aquestes trobem la való (respecte el francès), el gascó (respecte l'occità), l'extremeny (respecte l'espanyol i amb forta influència galaico-portuguesa), l'andalús (respecte l'espanyol i amb forta influència àrab), el sicilià (respecte a l'italià) i els parlars romanesos al sud del Danubi. Val a dir, que l'arrel d'aquests debats és que els dialectes en qüestió, en molts casos, són llengües de transició entre dues altres llengües romàniques. En altres casos, les llengües de transició s'associen directament com a dialecte d'una de les implicades en la transició, com és el cas del panotxo, considerat dialecte de l'espanyol i llengua de transició entre l'espanyol i el català, o el benasquès, considerat generalment dialecte de l'aragonès o parlar de transició entre aragonès, català i gascó. En contra del criteri de la major part de la comunitat científica, encara hi ha certes persones que reclamen a com a llengua separada el valencià i el moldau malgrat el consens acadèmic en que es deixa clar que son respectivament dialectes del català i del romanès (escrit amb alfabet ciríl·lic entre 1940 i 1989). També, hi han molts dialectes jueus de les llengües romàniques, però al ja haver-se extingit, o al haver migrat a fora d'Europa, ja no s'han inclòs a la llista.

Dins del grup romànic, al ser el que té (gairebé) totes les seves llengües dins de l'Europa actual, és també el grup amb major nombre de les denominades llengües “minoritàries” tot i que poden tenir major nombre de parlants que altres llengües d'altres grups.