|
|
|
|
CONCLUSIÓ
Després d'aquest anàlisi o síntesi detallada de l'estat i l'evolució de les llengües romàniques “minoritàries”, és poden extreure algunes conclusions directes:
Primer de tot, que totes les llengües actualment en perill, han tingut un declivi, de passar a ser llengües de cultura, a passar a ser llengües minoritàries i en una constant diglòssia. La gran majoria també, havia comptat antigament amb un estat propi on la llengua era o oficial, o estava molt ben reconeguda. Per els motius posteriors (que siguin), podríem dir que (a excepció de l'occità), totes les llengües minoritàries no disposen de cap estat “propi” que garanteixi el seu us, etc.
Una segona conclusió també bàsica, és que totes les llengües minoritàries romàniques s'han anat perdent per una qüestió diglòssica, ja que totes han sofert la imposició d'una altre llengua a sobre del territori on és parlada, ja sigui per qüestions polítiques, militars o de qualsevol altre tipus.
Entre aquestes conclusions no hi trobem, per exemple, el català, cosa que molta gent no té en compte. Per si ni han encara més dubtes de si el català és o no una llengua “minoritària”, a l'annex s'hi ha incorporat un petit estudi en qüestió de taules del català que sap la gent de Vilafranca del Penedès concretament.
També, aquest treball de recerca ha servit per poder cobrir uns quants nombrosos articles de la Viquipèdia en català, sobre cada llengua, que es poden veure mitjançant l'enllaç que hi ha a la bibliografia que porta a la Viquipèdia (l'enciclopèdia lliure). També aquest treball de recerca servirà per construir una pàgina web on informar a tothom sobre la situació de les llengües minoritàries del grup romànic, i més endavant, intentar-ho fer amb totes les llengües minoritàries del món.
Objectiu que s'identifica amb el treball:
La lluita per la revitalització lingüística en nom de la supervivència de la diversitat es fonamenta no només en la necessitat ètica de recuperar l’herència del passat i el patrimoni cultural dels pobles, la identitat cultural dels quals es veu amenaçada, sinó en el potencial que aquesta diversitat té per als parlants de totes les llengües. El descobriment i la revaloració d’aquesta diversitat ha d’afavorir la comprensió entre els parlants de les diferents comunitats lingüístiques existents, tot posant de manifest problemàtiques i necessitats comunicatives comunes.
